El gravat ha sigut la tècnica d'impresió que ha tingut una gran importància durant tota la història. Fins al segle XIX el gravat no es considerava un art, sino un mitjà de comunicació, però a partir d'aquest segle els artistes comencen a fer diverses sèries de gravats i es comença a valorar aquesta tècnica.
Però si hi ha una época gloriosa del gravat a nivell artístic és al segle XX amb les avantguardes, moment en que molts artistes cubistes o del pop art utilitzen el gravat com a creació de les seves obres, Picasso, Dalí i Mirò són uns grans exemples d'artistes que van utilitzar les diferents tècniques del gravat.
Hi ha diferents tècniques de gravat, que es classifiquen principalmente en dos grups:
1- Segons el traç:
- Gravat en relleu: Xilografía i lineleografia
- Gravat en buit: Calcografia
- Gravat en pla: Litografía i serigrafía
2- Segons el material de la matriu sobre la qual es fa el gravat:
- Xilografía: Sobre fusta
- Calcografía: Sobre coure
- Litografía: Sobre pedra
- Serigrafía: Sobre tela
Xilografía
La xilografía es una de les tècniques d'impresió més antigues i utilitzades, d'origen oriental. que es va introduir a Europa a través dels àrabs. La fusta es el material que més es fa servir a l’hora de fer gravats, encara que també es poden fer servir altres materials derivats.
Sobre la matriu es marca el dibuix en llapis i després amb la gubia es buida el que volenmque quedi en blanc (quedant així un relleu) ja que haurem de tenir en comte que a l’hora d’entintar el dibuix quedarà en negatiu, és a dir, les parts que quedin en relleu seràn les que quedin marcades al paper.
L'estampació es pot fer de manera manual o amb el tòrcul. La manera manual es com es feia a principis de la història, només calía posar un paper a sobre de la fusta entintada prèviament i apretar ven fort el paper per a que s'estampés el dibuix.
Durant el segle XIX la Xilografía va ser la forma de gravat més utilitzada.
Un dels problemes del gravat en xilografía es que per fer diferents colors es necesari fer diferents planxes, això fa que sigui un treball lent per a l'artista.
Calcografía
La calcografía es va començar a utilitzar a finals del segle XV.
Aquesta tècnica permet treballar de dues maneres diferents:
- De manera directa: Amb estris secs com són puntes per ratllar i la tinta.
- De manera indirecta: A través d'un àcid.
Tot aquest procés està millor explicat en la entrada del blog que està explícitament dedicada a la Calcografía.
Litografía
La litografía va neixer a Alemanya a finals del segle XVIII.
Sobre una pedra plana es traça el dibuix desitjat amb algún material gras, com ara el llapis, ja que els poros de la pedra absorviràn la grassa del llapis. Després es tira talc per sobre. Es barreja aigua, goma aràbiga i àcid i es posa per sobre de la pedra. Al assecar-se se li aplica dissolvent per eliminar les restes, i també es pot ficar una capa de vetún.
Un cop fet aquest procés ja es podrà entintar amb un rodet. La tinta només agafarà les parts grases de la pedra.
Serigrafía
Durant el segle XX aquesta tècnica adquireix gran importància.
Es retallen els dibuixos que es volen estampar sobre un paper fi i impermeable que farà de plantilla. A sobre es col.locarà una seda tensada (en un bastidor). Amb una rasqueta de goma s'expandirà la tinta per sobre de la malla i aquesta només agafarà les parts que no son impermeables.
Linoleografía:
La xilografía es una de les tècniques d'impresió més antigues i utilitzades, d'origen oriental. que es va introduir a Europa a través dels àrabs. La fusta es el material que més es fa servir a l’hora de fer gravats, encara que també es poden fer servir altres materials derivats.
Sobre la matriu es marca el dibuix en llapis i després amb la gubia es buida el que volenmque quedi en blanc (quedant així un relleu) ja que haurem de tenir en comte que a l’hora d’entintar el dibuix quedarà en negatiu, és a dir, les parts que quedin en relleu seràn les que quedin marcades al paper.
L'estampació es pot fer de manera manual o amb el tòrcul. La manera manual es com es feia a principis de la història, només calía posar un paper a sobre de la fusta entintada prèviament i apretar ven fort el paper per a que s'estampés el dibuix.
Durant el segle XIX la Xilografía va ser la forma de gravat més utilitzada.
Un dels problemes del gravat en xilografía es que per fer diferents colors es necesari fer diferents planxes, això fa que sigui un treball lent per a l'artista.
Calcografía
La calcografía es va començar a utilitzar a finals del segle XV.
Aquesta tècnica permet treballar de dues maneres diferents:
- De manera directa: Amb estris secs com són puntes per ratllar i la tinta.
- De manera indirecta: A través d'un àcid.
Tot aquest procés està millor explicat en la entrada del blog que està explícitament dedicada a la Calcografía.
Litografía
La litografía va neixer a Alemanya a finals del segle XVIII.
Sobre una pedra plana es traça el dibuix desitjat amb algún material gras, com ara el llapis, ja que els poros de la pedra absorviràn la grassa del llapis. Després es tira talc per sobre. Es barreja aigua, goma aràbiga i àcid i es posa per sobre de la pedra. Al assecar-se se li aplica dissolvent per eliminar les restes, i també es pot ficar una capa de vetún.
Un cop fet aquest procés ja es podrà entintar amb un rodet. La tinta només agafarà les parts grases de la pedra.
Serigrafía
Durant el segle XX aquesta tècnica adquireix gran importància.
Es retallen els dibuixos que es volen estampar sobre un paper fi i impermeable que farà de plantilla. A sobre es col.locarà una seda tensada (en un bastidor). Amb una rasqueta de goma s'expandirà la tinta per sobre de la malla i aquesta només agafarà les parts que no son impermeables.
Linoleografía:
La linoleografía es un
derivat de la xilografía. El linòlium és un material que normalment es fa
servir per recobrir el terra interior de les cases o pisos. És un material molt
mal.leable i fáàcil de treballar.
Per
treballar-lo es fa servir les gùbies, una mena de mànec al que se li poden anar
cambiant les puntes depenent el grossor que volguem donar a les línies que fem
a la planxa de linòlium.
 |
| Linoleografía fet a classe |
Estampació:
Un cop fet el relleu, s’entinta la planxa amb un corró, passant-lo varies vegades per la sobre de a superficie per a que no quedin trossos sense entintar, però vigilant que no quedi massa tinta. Un cop entintat es posa un paper, que ha estat mullat prèviament, a sobre del relleu i es premsa amb el tòrcul. El tòrcul pot ser manual o mecànic. Nosaltres hem fet servir la premsa manual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario