Oli i vernisos

Tipus de varnisos:
- Grasos
- Secatius
- Retardadors
- Altres, per exemple la cera per donar elasticitat

Els vernisos estàn fets de resina i diluient.
Tant l’oli com els vernisos són dos procediments grasos que s’han fet servir més.
Oli à Molècules d’oli + àcid diluneic + glicerina (fan que l’oli es pugui secar)

Diferencia entre l’oli i grasa:
- Oli à líquid
- Grasa à Sólida            
Però tenen la mateixa composició, aquesta no varía.

L’oli brilla en estat líquid pero no quan s’aseca, a més no s’aseca rápidamente i dona més posibilitats tècniques però a la vegada es més espés i les pinzellades tenen més consistència. La pintura a l’oli es més resistent que la pintura a l’aigua. Es necesita menys pigment. L’oli d’oliva no s’aseca i per tant no es pot pintar amb aquest.

Perqué triga en asecar-se? Amb els d’aigua amb evaporación i no cambia la composición, pero la pintura a l’oli es un procés químic anomenat oxidació, mentre aquest s’aseca l’oli absorbéis l’oxigen de l’atmosfera i va canviant la seva composición, i no es pot tornar a l’estat anterior.

Olis assecants: (S’escalfaven i després es purificaven i clarificaven)
- Lli: Pròxim orient. S’aseca, es neutre (no s’enrrancia i no s’enfosqueix), no varía el color…
- Nous madures: Oli més clar
- Adormidera
- Pinyons: Semisecatiu

Olis assecants que no son per pintar:
- Cobalt
- Haarlem
- Courtrait

Es van crear mètodes de destilació que van fer que l’oli fos més facil de treballar.

- Vasari à Humanista que diu que van ser els germans Benaien a holanda qui van inventar la pintura a l’oli, inventant un vernís que s’asequés al sol, i això es va fer coneixer a Itàlia i els Venecians van ser els grans mestres de l’oli, el van importar a Itàlia. Al s. XVIII els manuals coneixien les propietats de secatura
- Vitruvi à Capa d’imprimació amb oli de llinasa, ja es coneixien les propietats.

Al s. XX es fan anàlisis de laboratori d’obres del nord d’Europa, es descobreix que a l’Edat Mitjana es pintaven a l’oli, no al tremp.
A l’època l’oli l’estaven reifnant, hi ha un canvi perqué es fa servir la destilació a l’epoca dels Veneics, al s.XV treuen com fer els dissolvents líquids.
Troben una manera de fer els dissolvents líquids i de fer l’oli més liquid i així poder estendre millor la pintura sobre la superfície
Hi ha una llarga tradición de l’ús de l’oli.
Periode intermedi d’adaptació on els artistes intenten combinar les dos tècniques, però simulant el tremp a l’ou, normalmente s’utilitzaven son mixtes.
Les pintures a l’oli de l’època s’asemblaven al tremp i no se sap fins que s’analitzen que realmente son pintures a l’oli.
Es tracta d’obres amb tècniques mixtes.

Assecants (secatius) à Catalitzadors (acelerar la occidació i fer que s’asequi avans). Fet de sals metàl.liques.

Un secat massa ràpid pot fer mal bé l’obra (posar poca quantitat).
Per capes: Les capes exteriors s’asequen avans que el interior que seguirà tou, així es crearàn ezquerdees.

Nom de ciutats Holandeses que eren experts en aquesta tècnica
- Haarlem
- Courtrait      

Vernisos per funcions:
- Diluir:  Pintar per evitar problemes, resina més diluente per a que la pintura no perdi les característiques  i/o retocar amb vernís s.XIX. Serveixen per refrescar la pintura si la deixem sense tocar un temps (resina + diluient + oli).
- Brillar
- Protegir : Anular la reflexió de la llum de la pintura a l’oli en el contacte que té amb la tela (les molèsties de la llum).

Resines de procedència vegetal (surten de l’arbre) en estat líquid, que es l’essència/bálsam que es fa servir de diluient. Les resines són grases (no es desfàn en aigua).

També hi ha resines que es desfàn amb alcohol però no serveixen per pintar a l’oli
- Diluient
- Essència
- Aiguarras

Resines toves:
- Màstic: D’un arbusto, en contacte amb l’aire es solidifica. Té un to groguenc.
- Dammar: D’orient, es la resina més blanca de totes.
- Colofònia: Pi. Es molt trencadisa (no es fa servir per l’oli)
- Sandàcara: Época barroca
- Ambre: Resina fósil que es van fer servir molt.
- Copal
- Goma laca: Es desfà amb alcohol (no es per pintar en oli). Es un gran antioxideant (va molt bé per restaurar fustes, etc)
100 grams x 1 litre d’alcohol.

Pintures a l’oli:
Pintura a la prima: Cubrir la superfície
- Empastat
- Veladures
- Grisella (to monocrom com a fase prèvia per pintar al damunt)
- Pintura de to (colors frescos)
- Eludòrica: Minitaures, acabat brillant.
Barrejaven oli amb gotes d’aigua i la pintura relliscava.

PRÀCTICA PINTURA A L’OLI

Després de varis dies d’haver preparat el bastidor de fusta amb la tela, avui hem fet ús per pintar amb pintura a l’oli.
Ha sigut un procés entretingut encara que l’oli és una tècnica més difícil que les que hem provat fins ara, ja que triga més en asecar-se i es més espesa.

El procés es senzill, cal barrejar els pigments amb una quantitat determinada d’aigua i oli, i després fer les barrejes dels colors que necessitem. En aquest video s'explica el procés de manera molt clara.