Pràctica calcografía

El gravat calcogràfic també es coneix amb el nom de gravat en buit. Aquest es caracteritza per tenir com a superficie una planxa de metall.
Al contrari del que passa amb la xilografia o els altres sistemes de gravat, aquest dona la possibilitat de treballar amb una escala de grissos i no només en negre, l’intensitat del color dependrà de la profunditat de la linia sobre el metall.
A més a més la imatge reproduida a la planxa de coure serà la que quedi gravada ja que es on incidirà la tinta i la que es reproduirà al paper a l’hora de fer l’estampació.

La matriu més utilitzada en aquesta tècnica es la planxa de coure, encara que també es poden utilitzar d’altres materials com és el ferro.

3 procediments calcogràfics:
- Directe à Gravat al burí, punta seca, manera colça, manera negra, puntejat, etc - Indirecte à A travès d’un àcid com l’aiguafort, aiguatinta o vernís tou.
- Per adicció à Afegint altres materials com el carbodurum.

Pràctica gravat directe
Primerament s’ha de llimar la planxa de coure pels costats per a que no quedi tan tallant.
Després d’aquest procés aplicarem a la planxa una petita quantitat de blanc d’espanya i amoniac i ho netejarem amb aigua.
Per dur a terme el gravat directe caldrà una eina especial per a aquesta tècnica que consisteix en una barra d’hacer dur que s’aguanta per un mànec de fusta, aquest instrument rep el nom de burí o punta, i també es el nom que rep aquest procediment, anomenat “punta seca”.
Amb la punta reseguim el dibuix que volem fer a la planxa com si es tractès d’un llapis.

Desprès només caldrà entintar, nosaltres hem fet servir una tinta de color púrpura que hem fet aplicar per sobre de la planxa amb una paleta de plàstic i després hem netejat amb una gasa per treure la tinta de la superficie i que només quedi en la profunditat del dibuix que hem fet.
Després només caldrà fer la estampa amb el torn.

Pràctica gravat indirecte

Per fer el gravat indirecte vem fer servir la tècnica de l’aiguafort.

Per començar a utilitzar la planxa caldrà seguir els passos de desengreixar-la com ja hem fet anteriorment, aplicant blanc d’espanya i armoníac i netejar-la amb aigua.

Un cop desengreixada i seca apliquem el vernís que té un color marró fosc, per facilitar la feina a l’hora de fer el dibuix a la planxa. Un cop sec el vernís es comença a traçar el dibuix amb la punta.

L’últim pas un cop acabat el dibuix, serà posar la planxa en àcid durant un temps determinat, depenent de la profunditat del traç entre altres coses. Un cop treiem la planxa de l’àcid es neteja bé amb aiguarràs per extreure el vernís que haviem aplicat.

Pràctica gravat en relleu linoleografía

El gravat ha sigut la tècnica d'impresió que ha tingut una gran importància durant tota la història. Fins al segle XIX el gravat no es considerava un art, sino un mitjà de comunicació, però a partir d'aquest segle els artistes comencen a fer diverses sèries de gravats i es comença a valorar aquesta tècnica.

Però si hi ha una época gloriosa del gravat a nivell artístic és al segle XX amb les avantguardes, moment en que molts artistes cubistes o del pop art utilitzen el gravat com a creació de les seves obres, Picasso, Dalí i Mirò són uns grans exemples d'artistes que van utilitzar les diferents tècniques del gravat.

Hi ha diferents tècniques de gravat, que es classifiquen principalmente en dos grups:
1- Segons el traç:
- Gravat en relleu: Xilografía i lineleografia
- Gravat en buit: Calcografia
- Gravat en pla: Litografía i serigrafía
2- Segons el material de la matriu sobre la qual es fa el gravat:
- Xilografía: Sobre fusta
- Calcografía: Sobre coure
- Litografía: Sobre pedra
- Serigrafía: Sobre tela

Xilografía
La xilografía es una de les tècniques d'impresió més antigues i utilitzades, d'origen oriental. que es va introduir a Europa a través dels àrabs. La fusta es el material que més es fa servir a l’hora de fer gravats, encara que també es poden fer servir altres materials derivats.
Sobre la matriu es marca el dibuix en llapis i després amb la gubia es buida el que volenmque quedi en blanc (quedant així un relleu) ja que haurem de tenir en comte que a l’hora d’entintar el dibuix quedarà en negatiu, és a dir, les parts que quedin en relleu seràn les que quedin marcades al paper.
L'estampació es pot fer de manera manual o amb el tòrcul. La manera manual es com es feia a principis de la història, només calía posar un paper a sobre de la fusta entintada prèviament i apretar ven fort el paper per a que s'estampés el dibuix.
Durant el segle XIX la Xilografía va ser la forma de gravat més utilitzada.
Un dels problemes del gravat en xilografía es que per fer diferents colors es necesari fer diferents planxes, això fa que sigui un treball lent per a l'artista.

Calcografía
La calcografía es va començar a utilitzar a finals del segle XV.
Aquesta tècnica permet treballar de dues maneres diferents:
- De manera directa: Amb estris secs com són puntes per ratllar i la tinta.
- De manera indirecta: A través d'un àcid.
Tot aquest procés està millor explicat en la entrada del blog que està explícitament dedicada a la Calcografía.

Litografía
La litografía va neixer a Alemanya a finals del segle XVIII.
Sobre una pedra plana es traça el dibuix desitjat amb algún material gras, com ara el llapis, ja que els poros de la pedra absorviràn la grassa del llapis. Després es tira talc per sobre.  Es barreja aigua, goma aràbiga i àcid i es posa per sobre de la pedra. Al assecar-se se li aplica dissolvent per eliminar les restes, i també es pot ficar una capa de vetún.
Un cop fet aquest procés ja es podrà entintar amb un rodet. La tinta només agafarà les parts grases de la pedra.

Serigrafía
Durant el segle XX aquesta tècnica adquireix gran importància.
Es retallen els dibuixos que es volen estampar sobre un paper fi i impermeable que farà de plantilla. A sobre es col.locarà una seda tensada (en un bastidor). Amb una rasqueta de goma s'expandirà la tinta per sobre de la malla i aquesta només agafarà les parts que no son impermeables.
  
Linoleografía:

La linoleografía es un derivat de la xilografía. El linòlium és un material que normalment es fa servir per recobrir el terra interior de les cases o pisos. És un material molt mal.leable i fáàcil de treballar.

Per treballar-lo es fa servir les gùbies, una mena de mànec al que se li poden anar cambiant les puntes depenent el grossor que volguem donar a les línies que fem a la planxa de linòlium.

Linoleografía fet a classe

Estampació:
Un cop fet el relleu, s’entinta la planxa amb un corró, passant-lo varies vegades per la sobre de a superficie per a que no quedin trossos sense entintar, però vigilant que no quedi massa tinta. Un cop entintat es posa un paper, que ha estat mullat prèviament, a sobre del relleu i es premsa amb el tòrcul. El tòrcul pot ser manual o mecànic. Nosaltres hem fet servir la premsa manual.

Oli i vernisos

Tipus de varnisos:
- Grasos
- Secatius
- Retardadors
- Altres, per exemple la cera per donar elasticitat

Els vernisos estàn fets de resina i diluient.
Tant l’oli com els vernisos són dos procediments grasos que s’han fet servir més.
Oli à Molècules d’oli + àcid diluneic + glicerina (fan que l’oli es pugui secar)

Diferencia entre l’oli i grasa:
- Oli à líquid
- Grasa à Sólida            
Però tenen la mateixa composició, aquesta no varía.

L’oli brilla en estat líquid pero no quan s’aseca, a més no s’aseca rápidamente i dona més posibilitats tècniques però a la vegada es més espés i les pinzellades tenen més consistència. La pintura a l’oli es més resistent que la pintura a l’aigua. Es necesita menys pigment. L’oli d’oliva no s’aseca i per tant no es pot pintar amb aquest.

Perqué triga en asecar-se? Amb els d’aigua amb evaporación i no cambia la composición, pero la pintura a l’oli es un procés químic anomenat oxidació, mentre aquest s’aseca l’oli absorbéis l’oxigen de l’atmosfera i va canviant la seva composición, i no es pot tornar a l’estat anterior.

Olis assecants: (S’escalfaven i després es purificaven i clarificaven)
- Lli: Pròxim orient. S’aseca, es neutre (no s’enrrancia i no s’enfosqueix), no varía el color…
- Nous madures: Oli més clar
- Adormidera
- Pinyons: Semisecatiu

Olis assecants que no son per pintar:
- Cobalt
- Haarlem
- Courtrait

Es van crear mètodes de destilació que van fer que l’oli fos més facil de treballar.

- Vasari à Humanista que diu que van ser els germans Benaien a holanda qui van inventar la pintura a l’oli, inventant un vernís que s’asequés al sol, i això es va fer coneixer a Itàlia i els Venecians van ser els grans mestres de l’oli, el van importar a Itàlia. Al s. XVIII els manuals coneixien les propietats de secatura
- Vitruvi à Capa d’imprimació amb oli de llinasa, ja es coneixien les propietats.

Al s. XX es fan anàlisis de laboratori d’obres del nord d’Europa, es descobreix que a l’Edat Mitjana es pintaven a l’oli, no al tremp.
A l’època l’oli l’estaven reifnant, hi ha un canvi perqué es fa servir la destilació a l’epoca dels Veneics, al s.XV treuen com fer els dissolvents líquids.
Troben una manera de fer els dissolvents líquids i de fer l’oli més liquid i així poder estendre millor la pintura sobre la superfície
Hi ha una llarga tradición de l’ús de l’oli.
Periode intermedi d’adaptació on els artistes intenten combinar les dos tècniques, però simulant el tremp a l’ou, normalmente s’utilitzaven son mixtes.
Les pintures a l’oli de l’època s’asemblaven al tremp i no se sap fins que s’analitzen que realmente son pintures a l’oli.
Es tracta d’obres amb tècniques mixtes.

Assecants (secatius) à Catalitzadors (acelerar la occidació i fer que s’asequi avans). Fet de sals metàl.liques.

Un secat massa ràpid pot fer mal bé l’obra (posar poca quantitat).
Per capes: Les capes exteriors s’asequen avans que el interior que seguirà tou, així es crearàn ezquerdees.

Nom de ciutats Holandeses que eren experts en aquesta tècnica
- Haarlem
- Courtrait      

Vernisos per funcions:
- Diluir:  Pintar per evitar problemes, resina més diluente per a que la pintura no perdi les característiques  i/o retocar amb vernís s.XIX. Serveixen per refrescar la pintura si la deixem sense tocar un temps (resina + diluient + oli).
- Brillar
- Protegir : Anular la reflexió de la llum de la pintura a l’oli en el contacte que té amb la tela (les molèsties de la llum).

Resines de procedència vegetal (surten de l’arbre) en estat líquid, que es l’essència/bálsam que es fa servir de diluient. Les resines són grases (no es desfàn en aigua).

També hi ha resines que es desfàn amb alcohol però no serveixen per pintar a l’oli
- Diluient
- Essència
- Aiguarras

Resines toves:
- Màstic: D’un arbusto, en contacte amb l’aire es solidifica. Té un to groguenc.
- Dammar: D’orient, es la resina més blanca de totes.
- Colofònia: Pi. Es molt trencadisa (no es fa servir per l’oli)
- Sandàcara: Época barroca
- Ambre: Resina fósil que es van fer servir molt.
- Copal
- Goma laca: Es desfà amb alcohol (no es per pintar en oli). Es un gran antioxideant (va molt bé per restaurar fustes, etc)
100 grams x 1 litre d’alcohol.

Pintures a l’oli:
Pintura a la prima: Cubrir la superfície
- Empastat
- Veladures
- Grisella (to monocrom com a fase prèvia per pintar al damunt)
- Pintura de to (colors frescos)
- Eludòrica: Minitaures, acabat brillant.
Barrejaven oli amb gotes d’aigua i la pintura relliscava.

PRÀCTICA PINTURA A L’OLI

Després de varis dies d’haver preparat el bastidor de fusta amb la tela, avui hem fet ús per pintar amb pintura a l’oli.
Ha sigut un procés entretingut encara que l’oli és una tècnica més difícil que les que hem provat fins ara, ja que triga més en asecar-se i es més espesa.

El procés es senzill, cal barrejar els pigments amb una quantitat determinada d’aigua i oli, i després fer les barrejes dels colors que necessitem. En aquest video s'explica el procés de manera molt clara.