Tela com a suport

La tel.la té els seus orígens a Venecia al s.XVI. Les fonts de Roma ja ens parlen de tel.la per pintar. Ovidi i Virgili parlen de tel.les grans fetes de la roba de les veles de vaixells. Les excavacions demostren que els Egipcis pintaven sobre tela, els sudaris, sobre lli amb tremp.

Per la seva composicio, la tel.la és fàcilmente destructible.

A l’edat mitjana es feien servir tel.les confraries, per les procesons de setmana santa.
Gremi als Païssos Baixos, feia cortines pintades intentant imitar els tapissos i bordats (fets amb fils d’or). Aquestes cortines s’exporten i arriven a Itàlia, fent-se famoses. Haviem pintors que treballaven a Flanders i al retonar a les seves terres utilitzen aquests models de cortines sobre tela.

A Venècia descubreixen un problema d’humitat que es carrega les pintures sobre mur, es així com comencen a utilitzar la tela de grans dimensions i no estan en contacte amb el mur per problemes d’humitat.

Influència nòrdica de l’oli: Tela + oli, es pasarà de la fusta a l’oli.

- Cortines penitencials (època medieval): Aquestes cortines cobrien els retables de les catedrals castellanes a l’altar major. Enrrotllaven una cortina de tela i en époques de liturgia la desenrrotllaven. Pintades amb grisalla d'un to monòcrom.
- Tüchlein (mocador): Tela petita en un bastidor

Aventatges d’una tel.la sobre una fusta
- Es més flexible, per tant es transportable i econòmica.
- Resistència a la tracció i trencament
- Fàcil de preparar
- Superfície regular a gust personal.

Desventatges d’una tela
- Fongs i bacteris
- Oxidació (molts tipus, ex: Olaus, taxuelos de ferro…)
- Acció d’àcids (olis amb acidesa que pot atacar la celulosa i descompasar-lo)
- Pérdua d’elasticitat (la tela té la capacitat de donar-se en ambient humit i contreure’s en ambient sec).
- Deformacions sobre càrrega constant.
Amb el tempsla tela es desgasta. Es creen bombolles i la tela queda flonja (humitat), i en ambient sec la tela pot tibar molt i trencar-se.

Tipus de teles
- Prodecència natural: - Vegetals: Lli, cotó, cànem, jute
- Procedència animal: Seda
- Procedència artificial i sintètiques (s.XIX): Nylon, Rayon…

Lli: Es car. No es trenca per l’estructura de les seves fibres que tenen nusos. Absorveix millor l’aigua, s’arruga més perqué es deslliga menys les fibres dels nusos que té. Es coneix desde el Neolític. Pels egipcis el lli tenía molt valor. A l’edat mitjana també tindrà molt de valor el lli.

Cànem: Ve del Cannabis, es dura i creix molt.  Es fan teles molt llargues, així es fa menys cosiments.

Seda: La seda esdevè del conrreu dels cucs, al 2700c. Al 300 ac es treballen al Japó per obtenir seda. Els bizantins van importar els cucs pel món occidental. A la baixa edat mitjana els Venecians fan fàbriques de seda.
Amb la seda es crean pintures de petit format. L’oli descompasa la seda, per tant només es pot pintar amb pintures a l’aigua.

Cotó: Un dels materials més economic i es coneix desde el neolític. Arriba a Europa desde orient amb Alexandre Magne i els àrabs l’introdueixen a Espanya.
En pintura es fa servir al s.XIX quan es creen els telers mecànics, en les Academies.
El cotó es trenca per les fibres que son llises. Absorveix menys l’aigua, s’arruga menys perqué es deslliga per les seves fibres llises.

Jute: Tela de sac, es desfà amb la humitat i es trenca.

Tel.la artificial: S’intenta imitar la seda de forma artificial. Al s.XIX una fabrica de França inventa el “Rayon” que porta proteines de llet amb celulosa.
- Tela sintètica Nylon: Colador per on surten uns filats que s’entrellacen i formen el teixit. Escupeixen l’aigua.

Estructura de la tel.la
Fils entrellaçats formant un lligament.
- Ordit (verticals) + trama (horitzontals) i entramat
- Tafetà, es el que més s’ha fet servir, la seva estructura es més compacta
- Espina de Peix
- Quartejat en paviment (compacte)
- Sarja (pintura barata, tremps sobre aigua, sense cap preparació).
- Adamescat (la original era molt cara i es va fer una imitación que va ser la adamascada).
Doble d’amplada. Velàzques aprofità el relleu per fer el vestit d’un dels personatges del seu quadre

à Diferents maneres de cosits
à Bastidors: Avans del s.XIX no es podien demuntar. El desmuntable s’utilitza a la industrialització. La pressió de la falca fa estirar més la tela.