El daurat

L’or sempre ha sigut associat a les altes classes i vinculat a la divinitat.
Per als Egipcis l’or no tenia tant de valor. Eren làmines d’or aprimades. Amb l’arribada del cristianime es va fer un mètode bastant extens.

Botifullers à Persona que es dedicava a aprimar les làmines. Es demanava que l’or fos de les monedes dels florins.
Es depositen en un crisol i es fonen i s’evoquen en un motllo en forma de lingots. Es pasa pels laminadors per estirar-lo, 4’5m. d’ample. Agafant talls de pergamí feia com una llibreta i entre full i full es posava un tros d’or. I després es feia la batura, donant-li cops de martell. Un cop batut es treia peça per peça i es ficava en altre llibret (com el que hem vist a classe) i després es comercialitzava.
El color de l’or depèn de la seva puresa, entre més brillant més pur és.
- Or partit: Or fet a base de coure i or (monedes que portaven coure també)

Tres maneres de daurar:
1- Daurat a l’aigua: El que hem fet servir nosaltres
2- Daurat al mordent: No necesita cap mena de preparació.
3- Or en pols: Es com una purpurina.
A la fusta se li aplica cola de conill amb blanc d’Espanya o guix per preparar la primera capa anomanada i donar-li més gruix. Després es trepen les irregularitats i se li donava una capa de “La flaca” i després de “Bols” à Armenia, rica en ferro, argila plàstica que dona coloración i permetia ser manicupada.

Un cop s’ha daurat la superfície es fan diferents tipus de decoració:
1- Estofats:
- Punta de pinzell: Pintar al damunt amb ou o oli amb pinzell.
- Esgrafiat: Anar treient amb una canya, així es marca el que hi ha a sota
- Pàtina: Bernís transparent aplicat al damunt.
- Cisellat: Puntes amb marques, amb un martell es donen copets sobre l’or, cada Escola tenía la seva pròpia marca.
- Relleu:
1- Brocat
2- Tres alts: s.XIV-XV d’origen flamenc
Mitjaçant el guix i blanc de pom (Albayddde o Cerusa) es posen capes fines fins el gruix desitjat i després es va rebaixant.
3- Pastiglia: Feta mb guix i enganxat.
- Coladura: Intentant imitar l’or (a Egipte per exemple). Es feia servir plata o estany que es posaven amb líquids per donar.li el color daurat.
Mecca à Bernís sobre plata
La plata es torna negre i l’estany es torna blanc (problemes a l’hora de manipuar aquests elements).
- Niello: Color negre. Moldre coure plata i sulfur de plom. Era un pols metàl.lic. Es posava en aigua i es posava en els intercisos.
- Encarnat:
1- A Poliment: Més brillant. Moltes capes per agafar tons de pell. Cola barrejada amb blanc de plom. Altre capa de coure, altre cop blanc de plom, pigmento rasat i oli. S’agafava la vejiga i es brunyía fins aconsegur el to.
- Mat (a paletilla): Oli blanc de plom, no es brunyia per això era mat i no brillant
- Ulls de vidre

PRÀCTICA DEL DAURAT

Per fer la preparació del daurat hem aplicat una  barreja de blanc d’Espanya i cola de conill per la superfície de la fusta que hem fet servir com a suport. Se li donen varies capes per poder aconseguir el grossor que volem. Un cop aconseguit el grossor i haber polit la superfície aplicarem una capa de cola diluida amb aigua.
Després, un cop seca la cola aplicarem bol d’armènia, qe es tracta d’un òxid de ferro amb un color vermellòs barrejat amb cola de conill.

Després posarem capa per capa les làmines d’or que donaràn com a resultat una superfície daurada. S’haurà d’anar amb comte per a que no quedin trossos sense cobrir o amb grumolls . Per fer més fàcil la feina hem fet servir cola de conill i aigua per enganxar les capes de daurat sobre la taula.

Aquest ha sigut el procés i el resultat final. El procés que hem seguit fins avui ha sigut molt laboriós, si tenim en comte que hi ha professionals que es dediquen a perfeccionar aquesta tècnica durant tota la seva vida.
Per portar a terme l’obra hem seguit els passos següents:
- La preparación en cola
- L’enguixada
- El polit
- L’embolado
- Aplicació d’or
- El brunyit
- El venissat final