Tela com a suport

La tel.la té els seus orígens a Venecia al s.XVI. Les fonts de Roma ja ens parlen de tel.la per pintar. Ovidi i Virgili parlen de tel.les grans fetes de la roba de les veles de vaixells. Les excavacions demostren que els Egipcis pintaven sobre tela, els sudaris, sobre lli amb tremp.

Per la seva composicio, la tel.la és fàcilmente destructible.

A l’edat mitjana es feien servir tel.les confraries, per les procesons de setmana santa.
Gremi als Païssos Baixos, feia cortines pintades intentant imitar els tapissos i bordats (fets amb fils d’or). Aquestes cortines s’exporten i arriven a Itàlia, fent-se famoses. Haviem pintors que treballaven a Flanders i al retonar a les seves terres utilitzen aquests models de cortines sobre tela.

A Venècia descubreixen un problema d’humitat que es carrega les pintures sobre mur, es així com comencen a utilitzar la tela de grans dimensions i no estan en contacte amb el mur per problemes d’humitat.

Influència nòrdica de l’oli: Tela + oli, es pasarà de la fusta a l’oli.

- Cortines penitencials (època medieval): Aquestes cortines cobrien els retables de les catedrals castellanes a l’altar major. Enrrotllaven una cortina de tela i en époques de liturgia la desenrrotllaven. Pintades amb grisalla d'un to monòcrom.
- Tüchlein (mocador): Tela petita en un bastidor

Aventatges d’una tel.la sobre una fusta
- Es més flexible, per tant es transportable i econòmica.
- Resistència a la tracció i trencament
- Fàcil de preparar
- Superfície regular a gust personal.

Desventatges d’una tela
- Fongs i bacteris
- Oxidació (molts tipus, ex: Olaus, taxuelos de ferro…)
- Acció d’àcids (olis amb acidesa que pot atacar la celulosa i descompasar-lo)
- Pérdua d’elasticitat (la tela té la capacitat de donar-se en ambient humit i contreure’s en ambient sec).
- Deformacions sobre càrrega constant.
Amb el tempsla tela es desgasta. Es creen bombolles i la tela queda flonja (humitat), i en ambient sec la tela pot tibar molt i trencar-se.

Tipus de teles
- Prodecència natural: - Vegetals: Lli, cotó, cànem, jute
- Procedència animal: Seda
- Procedència artificial i sintètiques (s.XIX): Nylon, Rayon…

Lli: Es car. No es trenca per l’estructura de les seves fibres que tenen nusos. Absorveix millor l’aigua, s’arruga més perqué es deslliga menys les fibres dels nusos que té. Es coneix desde el Neolític. Pels egipcis el lli tenía molt valor. A l’edat mitjana també tindrà molt de valor el lli.

Cànem: Ve del Cannabis, es dura i creix molt.  Es fan teles molt llargues, així es fa menys cosiments.

Seda: La seda esdevè del conrreu dels cucs, al 2700c. Al 300 ac es treballen al Japó per obtenir seda. Els bizantins van importar els cucs pel món occidental. A la baixa edat mitjana els Venecians fan fàbriques de seda.
Amb la seda es crean pintures de petit format. L’oli descompasa la seda, per tant només es pot pintar amb pintures a l’aigua.

Cotó: Un dels materials més economic i es coneix desde el neolític. Arriba a Europa desde orient amb Alexandre Magne i els àrabs l’introdueixen a Espanya.
En pintura es fa servir al s.XIX quan es creen els telers mecànics, en les Academies.
El cotó es trenca per les fibres que son llises. Absorveix menys l’aigua, s’arruga menys perqué es deslliga per les seves fibres llises.

Jute: Tela de sac, es desfà amb la humitat i es trenca.

Tel.la artificial: S’intenta imitar la seda de forma artificial. Al s.XIX una fabrica de França inventa el “Rayon” que porta proteines de llet amb celulosa.
- Tela sintètica Nylon: Colador per on surten uns filats que s’entrellacen i formen el teixit. Escupeixen l’aigua.

Estructura de la tel.la
Fils entrellaçats formant un lligament.
- Ordit (verticals) + trama (horitzontals) i entramat
- Tafetà, es el que més s’ha fet servir, la seva estructura es més compacta
- Espina de Peix
- Quartejat en paviment (compacte)
- Sarja (pintura barata, tremps sobre aigua, sense cap preparació).
- Adamescat (la original era molt cara i es va fer una imitación que va ser la adamascada).
Doble d’amplada. Velàzques aprofità el relleu per fer el vestit d’un dels personatges del seu quadre

à Diferents maneres de cosits
à Bastidors: Avans del s.XIX no es podien demuntar. El desmuntable s’utilitza a la industrialització. La pressió de la falca fa estirar més la tela.

El daurat

L’or sempre ha sigut associat a les altes classes i vinculat a la divinitat.
Per als Egipcis l’or no tenia tant de valor. Eren làmines d’or aprimades. Amb l’arribada del cristianime es va fer un mètode bastant extens.

Botifullers à Persona que es dedicava a aprimar les làmines. Es demanava que l’or fos de les monedes dels florins.
Es depositen en un crisol i es fonen i s’evoquen en un motllo en forma de lingots. Es pasa pels laminadors per estirar-lo, 4’5m. d’ample. Agafant talls de pergamí feia com una llibreta i entre full i full es posava un tros d’or. I després es feia la batura, donant-li cops de martell. Un cop batut es treia peça per peça i es ficava en altre llibret (com el que hem vist a classe) i després es comercialitzava.
El color de l’or depèn de la seva puresa, entre més brillant més pur és.
- Or partit: Or fet a base de coure i or (monedes que portaven coure també)

Tres maneres de daurar:
1- Daurat a l’aigua: El que hem fet servir nosaltres
2- Daurat al mordent: No necesita cap mena de preparació.
3- Or en pols: Es com una purpurina.
A la fusta se li aplica cola de conill amb blanc d’Espanya o guix per preparar la primera capa anomanada i donar-li més gruix. Després es trepen les irregularitats i se li donava una capa de “La flaca” i després de “Bols” à Armenia, rica en ferro, argila plàstica que dona coloración i permetia ser manicupada.

Un cop s’ha daurat la superfície es fan diferents tipus de decoració:
1- Estofats:
- Punta de pinzell: Pintar al damunt amb ou o oli amb pinzell.
- Esgrafiat: Anar treient amb una canya, així es marca el que hi ha a sota
- Pàtina: Bernís transparent aplicat al damunt.
- Cisellat: Puntes amb marques, amb un martell es donen copets sobre l’or, cada Escola tenía la seva pròpia marca.
- Relleu:
1- Brocat
2- Tres alts: s.XIV-XV d’origen flamenc
Mitjaçant el guix i blanc de pom (Albayddde o Cerusa) es posen capes fines fins el gruix desitjat i després es va rebaixant.
3- Pastiglia: Feta mb guix i enganxat.
- Coladura: Intentant imitar l’or (a Egipte per exemple). Es feia servir plata o estany que es posaven amb líquids per donar.li el color daurat.
Mecca à Bernís sobre plata
La plata es torna negre i l’estany es torna blanc (problemes a l’hora de manipuar aquests elements).
- Niello: Color negre. Moldre coure plata i sulfur de plom. Era un pols metàl.lic. Es posava en aigua i es posava en els intercisos.
- Encarnat:
1- A Poliment: Més brillant. Moltes capes per agafar tons de pell. Cola barrejada amb blanc de plom. Altre capa de coure, altre cop blanc de plom, pigmento rasat i oli. S’agafava la vejiga i es brunyía fins aconsegur el to.
- Mat (a paletilla): Oli blanc de plom, no es brunyia per això era mat i no brillant
- Ulls de vidre

PRÀCTICA DEL DAURAT

Per fer la preparació del daurat hem aplicat una  barreja de blanc d’Espanya i cola de conill per la superfície de la fusta que hem fet servir com a suport. Se li donen varies capes per poder aconseguir el grossor que volem. Un cop aconseguit el grossor i haber polit la superfície aplicarem una capa de cola diluida amb aigua.
Després, un cop seca la cola aplicarem bol d’armènia, qe es tracta d’un òxid de ferro amb un color vermellòs barrejat amb cola de conill.

Després posarem capa per capa les làmines d’or que donaràn com a resultat una superfície daurada. S’haurà d’anar amb comte per a que no quedin trossos sense cobrir o amb grumolls . Per fer més fàcil la feina hem fet servir cola de conill i aigua per enganxar les capes de daurat sobre la taula.

Aquest ha sigut el procés i el resultat final. El procés que hem seguit fins avui ha sigut molt laboriós, si tenim en comte que hi ha professionals que es dediquen a perfeccionar aquesta tècnica durant tota la seva vida.
Per portar a terme l’obra hem seguit els passos següents:
- La preparación en cola
- L’enguixada
- El polit
- L’embolado
- Aplicació d’or
- El brunyit
- El venissat final

 

La imprimació

La imprimació es tracta d’una capa intermedia per a que el suport s’adeqüi a la pintura.
Té dues funcions:
- Física: Donar la purositat adecuada.
- Estètica: Donar diferents grossors.

Tipus de preparacions:
- Magre: Mitjaçant l’aigua: Aquosos + grasos
- Grassa: Mitjaçant olis/grases: grasos

Magre à Cola + càrrega (per regular la purositat i necesita una substància per donar volum). Sempre es treballa amb magre.
- Coles: Pràtides à Cola de conill (fusta) i caseina (tela).
- Càrregues: Guix, Creta (més economic i menys toxic, el gra es més unifome) i Blanc d’Espanya (el que es farà servir a classe).

Afegir aditius per donar color, elasticitat, etc.. (l’oli es un desengreixant).

- Cola de conill (cola soluble): La millor cola per donar volum.
Proporcions per preparar la fusta: 150 g cola x 1 l. d’aigua
Proporcions per preparar tela: 100 g de cola x 1 l. d’aigua
Proporcions per preparar Tremp: 50 g de cola x 1 l. d’aigua

- Caseina: Mató sec triturat
Agents emocionadors de la caseina: Amoniac, calç…
50 grams caseina + 250 ml d’aigua + curallada d’amoniac i es deixa reposar + ½ l. d’aigua

PRÀCTICA PREPARACIÓ DEL BASTIDOR I IMPRIMACIÓ

Per preparar el bastidor es necesari un bastidor de fusta, una tela, grapes o claus i un martell.
Cal posar el bastidor en una superfície plana y posar a sobre la tela estirada per a que quedi totalmente llisa i sense arrugues. Anirem grapant amb la grapadora el centre de cada un dels llistons i anirem alternant el mateix procés al costat contrari per fer que la tel.la quedi més tibant. Posarem de quatre a sis grapes en cada costat, depenent com veiem que queda la tela.

Al finalitzar es doblega la tela de les quatre cantonades per tenir un resultat final ben acabat.

Un cop tenim la tela, serà necesari dur a terme la imprimació, que consisteix en aplicar a la tela una capa de cola de conill barejada amb aigua i blanc d’Espanya. Aquesta barreja s’aplicarà a temperatura calenta per a que es dissolgui totalmente. Deixarem que s’asequi durant unes hores o inclús un día i tornarem a passar altre capa. Podem posar de tres a quatre capes, cada una d’elles amb una direcció diferent per a que quedi tota la tela tapada.

Aquest ha sigut el procés: