La tinta xina s’ha
utilitzat desde els seus orígens a Xina, com el seu propi nom situa. Tant a
Xina com a Japó s’ha fet servir per a la cal.ligrafía, un art molt valorat en
tots dos païssos.
La tinta xina es composa básicamente
de carbò vegetal molt.Que es
compacta amb alguna resina vegetal amb base aquosa. Així es formen unes barres prensades
que es deixen secar. Per passar aquestes barres sòlides obtingudes en estat
líquid es necessari frotar-les a una pedra especial anomenada “suzuri” en
japonés. Sobre aquesta pedra es posa aigua i es frota la barra, d’aquesta
manera es va desfent la barra i es fa la tinta líquida.
Aquest es el resultat de la pràctica de
tinta xina feta a classe. Ja havía pintat anteriormente amb tinta xina fent
cal.ligrafía japonesa, tot i així sempre es bo poder utilitzar-la de forma més
lliure com hem fet a classe. He intentat plasmar la tècnica japonesa anomenada
“sumi-e”, que es tracta d’una tècnica monocromàtica feta amb tinta xinessa.
Com he dit anteriorment, la tinta xina té una gran importància en els païssos asiàtics, que la fan servir per diferents arts. Al Japó per exemple faràn servir la tinta xina per al shodo (caligrafía) i el sumi-e.
En aquest video es mostra perfectament el procés per crear la tinta i com després l'artista l'utilitza per fer la seva obra. També es pot observar la gran importància i el gran esforç que li posen al procés de pintar amb tinta, ja que als països asiàtics està considerat tot un art.
Avui hem fet una pràctica en grups de 4
persones amb pintures acríliques.
Consistía en barrejar els pigments amb aigua i l’aglutinantque enganxa i seca amb més rapidessa la pintura en el
suport. El suport que hem utilitzat ha sigut un paper de gran tamany.
Hem agafat com a model el Gernika de
Picasso, i hem fet una barreja bastant contradictòria dels colors. Tot i
l’extany resultat final hem pogut experimentar de primera mà la pintura
plàstica i el seu resultat al asecar-se.
La fusta és un material fàcil de
manipular i d’aconseguir ja que s’extreu del tronc dels arbres. A més, les
eines que es fan servir per treballar la fusta són fàcils de conseguir.
L’única problemàtica d’aquest material es la poca conservació d’obres sobre
fusta per les seves pròpies característiques.
A Egipte la fusta s’importava d’un
arbre anomenat “sicomor” i feien obres de tremp sobre aquesta fusta tan
resistent.
Obra feta sobre sicomor
“Retrats al Fayum” Directament a la fusta, amb tremps o ceres.
A Egipte també es feia servir el “cartonaje”
(uns motlles que es feien amb palla, guix, trossos de papir, i tot això creava
una pasta) per modelar.
L’edat mitjana va ser l’época daurada
de la fusta. Els tractats medieval ens donen molta informació de la fusta i el
seu ús en l’època. A partir del s.XV-XVI hi ha un canvi en l’art: surgeixen les
fires, la pintura pasa a ser de dimensions colosals, guanya terreny el suport
de tela i es perd progressivament el suport de la fusta.
Tractats
de l’època: Hermeneia: Dionís de Forna, S.XVIII
Moont Athos.
Eraclius: De Coliribus, et Antibes romanomus s.XV.
Hi ha diferents tipus de fusta depenent
la seva duressa, maleabilitat, etc. Però totes les fustes s’han d’anar
enganxant a trossos per aconseguir el tamany que volem del suport.
Amb la
fusta es crea l’anisotropia à Característica que té el
propi material d’expandir-se i contreure’s
Diferents tipus de component de la fusta - Celulosa 50%, es el component fonamental de la fusta.
Es absorbent, abosorveix l’aigua que l’arbre necesita i la guarda. També es
insoluble, no es degrada.
- Lignina 25% dona duressa i protecció. Dona cohesión a les fibres de l’aigua
- Hemicelulosa, uneix les fibres
- Resines, ceres, grassos…
Propietats
físiques de la fusta - Duresa
- Anisotropia
- Plasticitat
- Flexibilitat
- Elastivitat
- Higroscopicitat: Característica de la fusta d’agafar humitat i retenir-la i
en ambients secs expulsar-la.
L’arbre té aigua i necesitarà un procés de secat (25%). Això pot durar 6 o 7
mesos.
Tipus de talls a l’arbre - Tangencial
- Transversal
- Radial
A més a
més, la gusta pot patir diferents defomacions a causa de factors externs i
interns.
Diferents procesos per encolar fusta:
- A cal i canto: Cola de procedència animal. Amb una fusta llarga la cola no
aguantava, al haber moviment la pintura s’esquerdava.
- Falses llengüetes
- Claus (s’adaptaven), espigues cilindriques també de metall
- Ales de papallona (encaix), S.XIV-XV
- Endrepat: Tros de tela enganxat
- Calafatejat: Omplir les juntes amb una gasa
- Travessers
- Claus: El cap del clau podía quedar en la part de la pintura, i així es
creava una oxidación dels Olaus que també oxidava la celulosa).
Tronc de
l’arbre d’on s’extreu la fusta - Nus viu: Branca
de l’arbre.
- Nus mort: Branca que no creix.
- Clivel.la: Esquerda al tronc. Gelada on entra gel al ronc i crea aquestes
esquerdes.
Fustes
- Les fustes autóctones son les que més s’han fet servir
- Coníferes
- Frandoses
- Itàlia, l’abet d’importació, àlber
- A França la noguera
- A Alemnya el roure, la saüa
- A la Península,
el pi, el castanyer
- A Portugal el castanyer
- Al s.XVI importación de caoba, saüc americà.
Agents
biòtics destructors Insectes: Corcs,
termits, fongs que s’alimenten de nutrents de la gusta que necesiten oxigen i
aigua, no claror, actúen de dos maneres sobre la fusta à Agents de coloración o per pudrir la
fusta. Agents abiòtics destructors
- Atmosfèric: Sol, llum.. Amb el sol s’enfosqueix i amb l’aigua s’aclareix
formant taques blanques
- Mecànics (cops)
- Químics (es mengen el color)
Fustes artificials:
- Tàblex: Cartró prensat
- Conglomerat: Encenalls enganxats amb cola
- Contraxapat: Lamines més primes enganxades pel costat. No pasa, però es corva
fácilment.
Avui hem fet la pràctica
amb aquarel.la. Consistía en diluir els pigments que hem fet servir: blau
Montserrat, òxid de ferro, blanc de zinc, etc, amb la goma aràbiga que funciona
com a aglutinant i la glicerina, tot dissolt amb aigua per poder pintar el dibuix a sobre del
paper (que normalment és el suport més habitual de l’aquarel.la) que haviem fet
prèviament en llapis. En aquest video s'explica molt bé el procés per pintar amb aquarel.la.
Aquest ha sigut el procés i el
resultat:
Pigments Pigments diluits
Treball final
Una de les artístes que més
m’inspiren a l’hora de pintar amb
aquarel.la és Agnes Cecile. Agnes Cecile es una artista italiana que el seu estil es caracteritza per la barreja de diferents tècniques com es l’aquarel.la amb tècniques
seques o la tècnica a l’oli. El següent enllaç ensenya el procés que fa l'artista per crear les seves obres d'aquarel.la.
- Aglutinant: Serveix per enganxar el pigment en
el suport
- Barreja de capes
-Vernís: Es optatiu, serveix
principalment per protegir i donar brillantor. El vernís es farà servir durant
la història depenent el moviment artístic i la localització.
-Pigments: La llum influeix en els
materials. El pigment és un material que canvía el color de la llum que
reflexa. A més a més a causa de les seves propietats té la capacitat de donar
color a substàncies líquides i semilíquides, com els aglutinants = Pintura.
Durant la història els pigments han
sigut utilitzats desde el principi i han sigut bàsics per a les arts. Els que
s’utilitzaven en la prehistòria eren d’origen mineral o vegetal, però amb el
temps, a causa del seu alt preu monetari i el treball previ que s’havia de fer
a l’hora de fer servir els pigments (el propi artista l’havia de moldre) es van
crear els pigments sintètics que són els que més es fan servir a l’actualitat.
- Aglutinant: L’aglutinant serveix
principalment per enganxar el pigment al suport. Té la capacitat de barrejar-se
fácilment amb el pigment i ser molt resistent una vegada sec.
Aquestes pintures es poden classificar
com a secat físic i secat físico-químic.
Es poden classificar en dos tipus: - Aglutinant: S’oxida
- Aigua: S’evapora
A més, hi
ha diferències notables entre els pigments i el tint:
- El pigment es insoluble, no canvia la seva
coloració
- El tinc es soluble, canvia la seva coloració
PIGMENTS Els pigments
poden ser de diferents procedències: Inorgànics naturals - Lapislatzuli: Pigment natural que procedeix d’Afganistàn.
- Atzundo: Procedent d’Alemanya. Mineral de la Malaquita. Conté
plom i reacciona amb la calç. Inorgànics artificials - Blanc de plom: Derivat del plom, barrejat en el fresc reacciona
tornant-se negre.
- Groc de crom
- Cinabri (natural i artificial) Orgànics: Naturals / Artificials Origen vegetal/
Animal
- Mirex: Baba d’un molusco marí. El resultat es un color púrpura
- Cotxinilla: Insectes triturats. Crea una laca transparent.
- Kermes: Insectes triturats Vegetals: - Indigo
- Laca de grezo: Llavor d’unes plantes
- Rubio: Troncs, líquid que produeixen la savia
- Sang de dragó: Secreció d’un arbusto
- Safrà
- Gomaguta: Secreció que es diposita dintre del tronc.
“Azul,
la historia de un color” Pastoreau (llibre per comprar).
AGLUTINANTS: - Enganxen i seca el pigment al suport.
- Protegeix les pintures d’alteració artmosfèrica
- Estabilitza i aïlla
- Un cop sec proporciona la qualitat visual a la pintura.
El pigment per si mateix no brilla, es aglutinant qui li dona aquesta
brillantor.
TREMPS: 1- Aquosos, barrejats amb aigua que fa el Tremp.
- Solucions: Es disol à
Coles, gomes vegetals…
- Emulsió: Necesita un agent per disoldre’s.
-
Solucions Les gomes vegetals:
1- Goma
aràbiga: Extret d’un arbust. Aquesta goma es barreja amb aigua, i per adquirir
l’aquare.la es necesari barrejar 3 d’aigua sense bullir amb goma aràbiga i
després s’afegeixen els pigments. Goma: Producte
resultant de certs vegetals
Les resines no es desfan amb aigua, només amb aiguarrás. Les gomes en canvi si
es desfàn amb aigua.
(La composició de l’aquarel.la i el gouache es la mateixa).
2- Cirerer
3- Tregacant: Es fa servir en Restauració de paper. Es molt cara i es fa servir
per fer les barretes de pastel.
Cola:
Es feia servir quan no havia pintura plàstica. Era barata.
Feta de teixits musculars de mamifers com per exemple:
- Cola de conill (pell, pergamí…)
- Cola d’ossos (cola forta dels fusters)
- Gelatina (la cola més pura)
- Cola de Peix
Cola de conill Cola de Peix
La cola es
desfà amb aigua. Es manté líquid en calent, però en fred es torna gelatinosa.
- Emulsions - Caseïna: Mató sec i triturat. Component grasós. Curallada de amoniac a
l’aigua, així es barrejarà forman à Tremp de caseina
- Ou: Amb a la gemma de l’ou. Agent coagulador: agumina
Les clares per pintar capes fines perlé es poc consistent, en canvi el rovell
es més consistent.
Es pot treballar per separat o junt. L’ou s’aseca molt depressa. A més també es
pot aferir oli per a que es pugui allargar la pinzellada.
- Polímer: Pintura plàstica, industria quimica.
Aglutinants
Grasos: - Oli: Olis
secatius, tenen un àcid que li dona aquesta propietat secativa.
Oli de lli (linaza) à No s’enrrancia
Oli de girasol à Semisecatiu
Oli de nous
- Cera: En calent o en fred
Cera verge: Cera més calenta + pigmento + motlle = Ceres
- Resina
La calç Pintura al fresc.
No formen una película. S’inclou el pigment en el mateix suport.
- Pedra calisa à Carbonat calci
Per treure-li les impureses cal coure-la a temperatura elevada. Deshidratada i
barrejada amb terra.
Pedra de la natura (Nitrid carboni) + Manipulació + Pedra de la natura de nou
(s’extreu el nítrid carboni amb la relació de l’ambient).
Diluent i disolvent
- Diluir: Canviar les caracteristiques fisiques
- Disolvent: Canviar les característiques fórmules
Diluent amb l’aigua: Els acuosos
Diluent amb escalfor: Els grasos
Disolvents dels grassos: Aiguarras (de neteja)
Suports i preparació (funció) - Absorció: En totes les parts igual
- Magre en relació al procediment
- Planicitat: La mateixa textura
- Purasitat: Relació en l’absorció
- Flexibilitat
- Color
La primera tècnica que hem tractat a la segona classe de Tècniques Artístiques
ha sigut una de les tècniques més bàsiques en l’art pictòric, es tracta del
dibuix amb materials en sec, com es el cas del carbonet, la creta, el grafit,
la sanguina, el conté, etc.. A continuació veurem aquests materials i les seves
característiques:
La sanguina: La seva composición es la Hematita, que porta Dioxid de ferro. Es
tracta d’un material amb pigmento, que adquireix un color vermellós, a vegades
de diferents tonalitats, i serveix principalmente per fer esbossos o per fer el
dibuix amb el carbonet. La seva forma més habitual es en barres quadrangulars.
Grafit: El llapis de grafit s’extrau d’un mineral, fosc i a la vegada lluminós.
També se li anomena Plumbagina, i es principalmente el material que s’utilitza
per fer la mina dels llapis. El grafit normalmente se sol utilitzar per crear
esbossos.
Carbonet: Es tracta d’una rama seca de fusta carbonitzada, depenent de lo seca
que estigui i el temps al que estigui sotmesa al foc, aquet tindrà diferent
consistència.
Hi ha diferents tipus de carbonet: de forma plana o rodona, carbonet normal o
comprimit, en barra o llapis i de diferents tamanys i grossors.
Conté: Es tracta d’un material sintètic, que al contrari del carbonet, no es
pot extendre amb tanta facilitat per la superfície. Hi ha gran varietat de
colors, pel fet de provenir d’una materia artificial, a diferencia de la
sanguina (que el seu color es una propietat de la seva propia materia.
Llapis de colors: La mina dels llapis de colors està composta de pedra calisa, barrejada
amb un pigment. Aquest pot incloure argila, per donar més dureza al llapis, o
cera per a que sigui més suau. A més existiesen els llapisos d’aquarel.la, que
porten el mateix component que l’aquarel.la.
Guix blanc: També anomenat “clarió”, serveix per aclarar o donar llum a
determinades zones del dibuix.
Tots aquests materials són
capaços d’adherir-se a la superfície gràcies als “poros” de la làmina/paper que
utilitzem, ja que a diferencia d’altres materials, els del dibuix no tenen
l’aglutinant, que es el component que fa que el material s’adhereixi al paper.
Una vegada finalitzat el nostre dibuix, es
convenient fixar-lo per a que aquesta no es borri amb el temps. Per això
existeixen sprays especials que fan de fixadors, però també es pot utilitzar la
laca, tenint cura de no tacar el dibuix amb les gotes del líquid i per tant posant
la làmina de forma vertical
PRÀCTICA DE DIBUIX MATERIALS SECS
Normalment per realitzar treballs de dibuix es recomenable utilitzar materials
de bona qualitat. Aquesta es la caixa que he utilitzat, de la marca CRETA,
encara que també hi ha altres marques de bona qualitat i igual d’econòmiques.
A classe hem fet servir diversos materials per poder probar-hos tots i així
poder experimentar amb la seva textura, color i duressa.
Com a referència per posar en pràctica tots aquests materials, he escollit una
obra de l’artista italiana Agnes Cecile, amb la que he utilitzat principalmente
grafit, carbonet normal i comprimit i clarió.
