La fusta com a suport

La fusta és un material fàcil de manipular i d’aconseguir ja que s’extreu del tronc dels arbres. A més, les eines que es fan servir per treballar la fusta són fàcils de conseguir.
L’única problemàtica d’aquest material es la poca conservació d’obres sobre fusta per les seves pròpies característiques.

A Egipte la fusta s’importava d’un arbre anomenat “sicomor” i feien obres de tremp sobre aquesta fusta tan resistent.

Obra feta sobre sicomor

“Retrats al Fayum” Directament a la fusta, amb tremps o ceres.

A Egipte també es feia servir el “cartonaje” (uns motlles que es feien amb palla, guix, trossos de papir, i tot això creava una pasta) per modelar.

L’edat mitjana va ser l’época daurada de la fusta. Els tractats medieval ens donen molta informació de la fusta i el seu ús en l’època. A partir del s.XV-XVI hi ha un canvi en l’art: surgeixen les fires, la pintura pasa a ser de dimensions colosals, guanya terreny el suport de tela i es perd progressivament el suport de la fusta.

Tractats de l’època:
Hermeneia: Dionís de Forna, S.XVIII Moont Athos.
Eraclius: De Coliribus, et Antibes romanomus s.XV.

Hi ha diferents tipus de fusta depenent la seva duressa, maleabilitat, etc. Però totes les fustes s’han d’anar enganxant a trossos per aconseguir el tamany que volem del suport.

Amb la fusta es crea l’anisotropia à Característica que té el propi material d’expandir-se i contreure’s

Diferents tipus de component de la fusta
- Celulosa 50%, es el component fonamental de la fusta.
Es absorbent, abosorveix l’aigua que l’arbre necesita i la guarda. També es insoluble, no es degrada.
- Lignina 25% dona duressa i protecció. Dona cohesión a les fibres de l’aigua
- Hemicelulosa, uneix les fibres
- Resines, ceres, grassos…

Propietats físiques de la fusta
- Duresa
- Anisotropia
- Plasticitat
- Flexibilitat
- Elastivitat
- Higroscopicitat: Característica de la fusta d’agafar humitat i retenir-la i en ambients secs expulsar-la.
L’arbre té aigua i necesitarà un procés de secat (25%). Això pot durar 6 o 7 mesos.

Tipus de talls a l’arbre
- Tangencial
- Transversal
- Radial

A més a més, la gusta pot patir diferents defomacions a causa de factors externs i interns.

Diferents procesos per encolar fusta:
- A cal i canto: Cola de procedència animal. Amb una fusta llarga la cola no aguantava, al haber moviment la pintura s’esquerdava.
- Falses llengüetes
- Claus (s’adaptaven), espigues cilindriques també de metall
- Ales de papallona (encaix), S.XIV-XV
- Endrepat: Tros de tela enganxat
- Calafatejat: Omplir les juntes amb una gasa
- Travessers
- Claus: El cap del clau podía quedar en la part de la pintura, i així es creava una oxidación dels Olaus que també oxidava la celulosa).

Tronc de l’arbre d’on s’extreu la fusta
- Nus viu: Branca de l’arbre.
- Nus mort: Branca que no creix.
- Clivel.la: Esquerda al tronc. Gelada on entra gel al ronc i crea aquestes esquerdes.

Fustes
- Les fustes autóctones son les que més s’han fet servir
- Coníferes
- Frandoses
- Itàlia, l’abet d’importació, àlber
- A França la noguera
- A Alemnya el roure, la saüa
- A la Península, el pi, el castanyer
- A Portugal el castanyer
- Al s.XVI importación de caoba, saüc americà.

Agents biòtics destructors
Insectes: Corcs, termits, fongs que s’alimenten de nutrents de la gusta que necesiten oxigen i aigua, no claror, actúen de dos maneres sobre la fusta
à Agents de coloración o per pudrir la fusta.

Agents abiòtics destructors
- Atmosfèric: Sol, llum.. Amb el sol s’enfosqueix i amb l’aigua s’aclareix formant taques blanques
- Mecànics (cops)
- Químics (es mengen el color)

Fustes artificials:
- Tàblex: Cartró prensat
- Conglomerat: Encenalls enganxats amb cola
- Contraxapat: Lamines més primes enganxades pel costat. No pasa, però es corva fácilment.