lunes, 29 de abril de 2013

Pintura al fresc


- Per fer una pintura al fresc calen tres elements bàsics:
Mur + morter + pigments

Mur: El primer i el més utilitzat desde els inicis de la història ha sigut el mur, que ja es poden observar pintures sobre la pedra desde la prehistòria.

Morter: L’ùnic sobre el qual es pot pintar es la calç, que la trobem en estat put en les pedres calises, i són plenes d’impureses.
- Carbonet Olcic
à Cal coure la pedra calissa a 900º aproximadamente per eliminar les impureses de la calç i s’obté la calç viva. La calç viva es posarà en aigua, aquesta bullirà a 300º  perqué la calç es molt seca.
La calç que queda en repós quan deixa de bullir es la que es fara servir per fer el monter, anomenada calç apagada. També s’obté el blanc de calç, també anomenat Bianco san giovani.

Procediments pictoric mur:
- Al fresc (calç + sorra)
- Al Sec (qualsevol procediment pictòric i pintura a la calç)
- Començat a fresc i acabat al sec (mezzo fresco)

Murs:
- Pedra natural: Pedres d’on s’extreu la calç
- Arquitectura de la pedra
1- Tapial: Mesopotamia
2- Construcció fibres vegetals i fang
3- Adob: Tot pero fet a ma deshidratat al sol (sense coure)
4- Totxo cuit: Després de l’incendi de Roma (coctus Later, opus testareum)
- Pedra

(La pintura al fresc no necesita aglutinant).

Condicions suport per fresc:
- Uniformitat en els morters
- Planicitat (part seca / l’altre trigarà més en asecar-se).
- Resistència (per capes, de més sorra a menys)
- Textura adient (si la superficie es molt llisa aquesta relliscaría)
- Compatibilitat morters.
- Humitat adecuada (per capilaritat): El mur ha de donar aigua al morter, no al revés
- Absència eflorescències
- Compatibilitat de pigments
à Alguns son incompatibles amb la sal, els derivats de coure,  òxids de ferro i els de calç, aerinita, negre d’òxids…

3 tipus d’humitat:
- Capilaritat: Ve del subsol i surt a la superficie amb taques d’humitat.
- Infiltració que tenen sals que poden descompasar la pintura (la sal es la que descompón). Entra al mur directament.
- Condensació: Diferencia de temperatures del propi mur. Es soluciona ent cambres d’aire.


Fases de la pintura al fresc:
Cal aplicar dos capes a la superfície : Una gruixuda de sorra + altre prima de calç
Es tracta d’una capa preliminar perqué a sobre es posarà un altre, aquesta serà rugosa perquè s’adhereixi al damunt.

Arricio
à La capa. Avans de que s’asequi es posarà altre capa llisa de sorra amb calç en la mateixa quantitat. Aquesta capa s’anomena itonaca (enlluit). Després de tot aquest procés ja es pot pintar en aquesta capa.
Es pot ficar altre capa només de sal: Intorachino

Treball preliminar (sobre l’arricio, la 1ª capa)
- Tirar primera corda
- Linies de marcació
- Sinòpsia: Sistema d’arrencament bastant comu entre els florentins. Esbós preliminar que anava tapat pero es transparentava.

Treball preliminar (sobre intonaco, la 2ª capa)
- Cartone: - Spolvero: Stargit (punxó)
                   - Ricalco: Ganivet i anar reseguint el contorn
- Quadratura (a partir del s.XVI)

Quan el mur es molt gran es treballa per parts (Giornata):
1- Giornata ondlante: seguir els contorns de les igures.
2- Altres procediments amb calç: Estuc, esgrafiat.

- Estuc: Es treballa en fresc. Amb una espàtula calenta es brunyeix la pintura ja seca per donar la brillantor. Sabò de coco per a que rellisqui més
- Esgrafiat: Calç i sorra. Es tenyeixen, amb l’aigua del morter la tinyeixes amb un pigmento. Una capa amb color i altre capa amb altre color i amb un ganivet es treu la forma que busquem.

PRÀCTICA PINTURA AL FRESC
A classe hem fet servir el morter de calç com a suport de la pintura al fresc.
Hem preparat el morter barrejant la sorra i la calç amb l’aigua. Després hem col.locat la barreja a sobre una totxana i s’ha allissat la superfície.


PRÀCTICA RAJOLA DE FANG
En aquesta pràctica hem creat la pròpia superficie que nosaltres mateixos hem decorat. A partir de la tècnica de les planxes o plaques crearem la planxa de fang, que consisteix en agafar una porció de fang i planxar-lo amb un morter, després tallarem els costats donant-li una forma cuadrada.
A sobre del fang posem la plantilla del dibuix que volem i per sobre pasem una capa de calç i després es pinta amb aigua i pigments. Aquest procés s’anomena socarrat.

martes, 16 de abril de 2013

Pràctica rajola de ceràmica


Avui hem fet la decoració d’una rajola de ceràmica. Hem utilitzat diferents estris: rajola de ceràmica amb forma quadrangular, aigua, esmalt, pigments, pinzells i una punta o punxò.
A sobre de la rajola es posa el dibuix del mateix tamany i reseguim el contorn del dibuix amb el punxò per a que quedi marcat a la superfície de la rajola.
Quan el dibuix està totalment marcat a la rajola ja podem pintar-lo amb els pigments seleccionats anteriorment.
 
 


Una vegada acabat el dibuix, posem la rajola al forn per coure-la. Una vegada cuita li pasarem una capa de vernís per sobre amb un pinzell i la tornarem a posar al forn per a coure-la per segona i última vegada.








I aquest es el resultat final. Com es pot observar els colors s’han enfosquit bastant després de coure’s
.
 

lunes, 15 de abril de 2013

La ceràmica


Avui ha vingut Carme Riu de Martín, professora de ceràmica per parlar-nos sobre aquesta tècnica molt interessant i artesanal.
Hi han varis tipus de fang que es poden fer servir:

- Terracota
à Fang cuit
- Ceràmica
à Fang de tipus diferent + decoració
- Argila vermella: Òxid de ferro que li dona el color, es pot trobar de manera natural.
- Fang blanc (llosa): Baixa temperatura (no més altes de 900º). Pot estar cuit a 400º.
- Fangs més resistents: Alta temperatura
à Gres (fang blanc que porta caudil, menys dúctil i costa més de treballar).
- Porcellana
à Difícil de moldejar. Es treballa amb motllos. Molt resistent, 1300º de cocció (la més alta).
Fangs refrectaris: Textura de pedretes, xamota que s’afegeix al fang per donar-li cos. Peces grans i resistents, per er grans escultures. Aguanta altes temperatures.

El fang es pot treballar de moltes maneres:

- Volum i pla
- Tècnica “apretón”
à Per fer manualitats. Els primers estris estaven fets per aquests mitjans.
- Tècnica “xurros”
à Per fer grans gerres i tenalles. Es creen uns quants i es creen les formes (ceràmica)
- Sistema de plaques à Es fan làmines, s’ajuntes i es fa la forma.
- Modelant, agefint fang (tecnica aditiva) per fer el volum.
- Torn (elèctrics): Peça artesana i seriada també.
- Motllos: Motllo de guix i per colatge s’evoca fang, s’eixuga i es fa la forma.
Per fer plats, a la indústria hi ha màquines que automáticamente fan el plat.

També existiesen diferents tipus de decoració:
- Decoració de terres i pigments
Base de terres i pigments.
- Decoració de les figures vermelles (té el color del fang)
- Els socarrats
- Tècnica mixta. Són rajoles
- L’aresta: Separar els elements amb un contorn que sobreviu
- Corda seca: Pintura a l’oli i també pot ser feta amb cera.
- Decoració verd-manganes: S’aplica a sobre del fang sec pero no cuit i s’aplica una capa de vernís.
- Decoració en Blau: Òxid de cobalto
- El reflexe metal.lic
- La ceràmica policromada
- Les escenas historiades (als palaus i esglèsies).

Trepes (fetes de metall, fusta o cartró) = plantilles
Procediment a partir de punts
à Estergit




martes, 9 de abril de 2013

Pràctica tremp d'ou sobre daurat

La tècnica del Tremp d’ou s’ha utilitzat desde els principis de la història, però per la seva dificultat a l’hora de pintar es va anar substituint poc a poc per la pintura a l’oli.
Per preparar aquesta tècnica es necessari seguir uns pasos previs:
-    Separar el rovell de la clara d’ou. Un cop separat pasem el rovell per les mans vigilant que no es trenqui, i un cop veiem que la membrana exterior del rovell es més consistent l’agafem d’un extrem i amb una agulla punxem la membrana per a que caigui el rovell totalmente net, sense la tela que l’envolta. Al rovell li posarem una quantitat de resina i ho barrejarem.
-    A la barreja li afegirem oli de llinosa per a que aquesta sigui més fluida a la superfície. Per últim afegirem aigua.

En aquest video s'explica molt bé el procés del tremp d'ou, ja que el pas de la separació del rovell i la clara pot ser no queda gaire clara.
Per últim només caldrà agafar la barreja i mesclar-la amb el pigment que volguem.
Aquest es el nostre treball de tremp d'ou, que l'hem fet a sobre de la planxa de daurat que vem daurar dies enrrere.